Maxima Culpa from JUDICI by SACROGERMEN

Me lament contra es murs de ca meva, impenetrables
No else puc traspassar però per defora entren coses
Son ses parets des temple, es temple de sa virtut
Som s’ermita exiliat per no conèixer es pecat brut

No vull veure mai més sa maldat amb sos meus ulls
No és ver que de lo que sembres després també ho culls
No pots salvar des verí a ningú ni a n’es teus fills
Tothom és portador sobre això s’han escrit lleis

M'amagaré a sa caverna m’estim més veure ombres
Que viure a n'aquest món d’homes amb manco humanitat que arbres
Defora tot és impiu, jo un fanàtic de sa moral
Que se flagel·la cada pic que observa sa bacanal

Conscient de que sa consciència no val res sense actes
No ets capes de ser conseqüent millor te decantes
Jo som un jove poruc, me tap amb devers set mantes
I habit a dins sa fosca somiant amb llum i cantant mantres

Vaig quedar petrificat davant una agressió brutal
Un nin apallissa un altre fora control parental
A n’es meu cor se va formar una bolla
S’agressor era es cusi d’un de sa meva colla (Mai ho vaig dir)

I ara queda dit, que es malvat d’aquesta història som jo
Per baixar es cap i no intervenir això és lo pitjor
Me podria defensar al·legant demència o botxor
Però jo n’era conscient, jo n’era conscient!

Carreg amb sa culpa de tot es pes des planeta
Amag sa vergonya com el rei Minos de Creta
Ningú professara cap a jo ni jo mateix respecte
Perquè només som un cuc més que remou sa terra infecta

He fet mal, he escopit, també he fet empegueir
He maleït, he embrutat, he ofès he insultat
Volia cuidar però he romput s’humanitat
He fet judicis equivocats estic tarat

Som una carrega per s’estat, només puc ser detestat
Farts es meus progenitors som líder des meu detractors
No serè mai un redemptor, només un impostor
Un trasto, ple de tristor

Sa paraula egoisme me fa més por que es martiri
La sent tant internament com externament a diària
Ni botant d’un desè pis cap a s’asfalt com un guiri
Evitaria aquest adjectiu a s’acta funerari

És normal que fagi oi, no me dutxaré avui
Som una massa viscosa, paresc tret de Troma
I aquesta ploma amb sa que escric ara m'acusa
Meresc es trauma, meresc aquet pesar que cada dia me brama

He fracassat a sa lluita com el rei Jaume III
I ara rest anònim torturat per lo que se
Me costa respirar, sent més pressió que un corsé
Don voltes escarrinxat en cercles dins un esbarzer

No puc veure es meu reflex a aquestes altures
Jo volia fer accions pures i ara som a sa fissura
Si pogués trobar una espelma, trobar una cura
Per sortir d’aquest remordiment que me satura

Existeix sa expiació? Puc aconseguir redempció?
Quan se sent sa culpa damunt se esvaeix tota emoció
Puc carregar es meus pecats a un boc i enviar-lo a n’es desert
Però dins jo queda es pensament que tot segueix essent cert

• Alternative
• mallorca
• Felanitx